Situada a pocs metres d'aquest enclavament geogràfic, sota el mar, descansen les restes d'un vaixell de l'època romana, que seguia la via de comerç entre Tarraco i el Port de Tortosa.

Aquesta platja va ser declarada espai d'interès natural per la Generalitat de Catalunya l'any 1992. És un espai que acull una de les zones humides relictivas de litoral català. Acull espècies singulars associades a les variacions de salinitat, algunes d'elles destacades pel seu estat de conservació.

Encara falten estudis arqueològics que ens ho confirmin, les restes de ceràmica i altres estris trobats a la zona fa pensar que en èpoques fins i tot anteriors als ibers, grups de gent passaven temporades en aquesta zona buscant l'aliment que els donés la mar.

La Bateria de Costa de l'Ametlla de Mar, popularment coneguda com Les Fortificacions, s'emmarcava dins de la fortificació de l'litoral català durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), per part de la Generalitat de Catalunya i la II República Espanyola. La ubicació d'aquest complex militar ve donada per la seva privilegiada situació dominant tot el Golf de Sant Jordi. La Bateria de Costa de l'Ametlla de Mar presenta tres plataformes de tir per situar els obusos i 4 entrades al recinte interior. Dues entrades estan en el camí principal i servien per aprovisionar els polvorins i les sales de recanvi. Les dues restants se situen en els extrems de la plataforma de tir i proveïen de munició dels obusos.

La zona humida de la platja de Santes Creus va ser declarada espai d'interès natural per la Generalitat de Catalunya. Aquesta figura no només té en compte la platja i les seves llacunes d'aquest espai sinó que també inclou el Port de l'Estany, la zona marítima fins a la profunditat dels 30 m donant cobertura a les praderies de fanerògames marines i tot el tram de costa fins a la punta de l'Àliga.

Durant tot el recorregut, des de les fortificacions de Port Olivet fins al final de el terme, a la platja de l'Àliga, anirem trobant excavacions en forma de trinxera que com l'anterior pertanyien a el bàndol republicà.